O LA PSICOMOTRICITAT ~ ESCOLA ÍTACA, Vilanova i la Geltrú

dijous, 27 de juny de 2013

LA PSICOMOTRICITAT

Del plaer de fer...
.... al plaer de pensar.

B. Aucouturier

LA PSICOMOTRICITAT

Som conscients de la importància que té el moviment en les primeres edats.  Quan els nens i les nenes encara no estan preparats per parlar, reflexionar, posar paraules a les vivències, ja estan tenint experiències i movent-se. La psicomotricitat es desenvolupa a partir del moviment i del joc i per això és una activitat bàsica a l’educació infantil.

El moviment té un ventall de funcions importantíssimes segons N. Franc (2001):
·Adaptativa: és a partir del moviment que ens podem integrar a un entorn determinat i és aquest el que ens permet sobreviure-hi.





·Expressiva: l’exteriorització de desitjos, idees i estats.

·Relacional: el moviment ens permet relacionar-nos amb el món exterior, amb les persones i els objectes ubicats en un espai i un temps determinat.

·Comunicativa: en qualsevol moviment hi ha comunicació amb l’altre ja que el to, la postura, la mirada, etc, és a dir la comunicació no verbal, és la que transmet el 80% de la informació que enviem als altres.
·Cognitiva: és una eina de construcció de coneixement i aprenentatges.





El joc és l’exploració de l’entorn amb plaer en presència de l’adult. 
El seu component lúdic va lligat a un component afectiu-emocional i unit a un desenvolupament cognitiu, motriu i social. 
En el joc ha d’existir competència però no competitivitat.

Els instruments amb què compta la psicomotricitat per tal que el moviment dels nens i nenes es converteixi en aprenentatge són les seves propostes generals i obertes que exposa als alumnes per tal que espontàniament experimentin i s’expressin, és a dir el disseny dels elements de la sala i les indicacions donades abans del joc per la mestra.